21 d’abril 2022

 




Lluís Busquets i Grabulosa, escriptor, professor i periodista,començà a la premsa amb entrevistes a literats catalans: 
Plomes catalanes contemporànies, amb pròleg d’Espriu, i Plomes catalanes d’avui (1982), amb pròleg de Vinyoli. Com a narrador publica (Qu)eixalades, amb pròleg de Calders (1982), Assassinat al Pati dels Tarongers i altres contes polítics (1995), amb pròleg de Perucho. I tot seguit les novel·les El llimerol/Papers d’un ionqui (1984) i Carn robada al paradís amb pròleg de Benguerel (1988). Escriu per a infants i novel·les per a joves: Elda i el cavall de l’Emperador (1986), Plantar cara (1996), l’adaptació de Canigó de Jacint Verdaguer (1984) i Canigó. Llegenda pirenaica de la reconquesta (2002). Publica assaig: Última notícia de Jesús el Natzarè (2006), Els Evangelis secrets de Maria i de la Magdalena (2009), entre d’altres. I les novel·les El Testament de Moisès (2007), Albada a Lisboa (2011), La mirada de l’auriga (2014) i properament Llum de sincrotró (2017). L’any 2000 es retroba amb Lluís M. Xirinacs que havia estat professor seu a 12 anys, i publiquen conjuntament Plantem-nos! Temes vius i pendents per al tombant de mil·lenni (2000), El terror, la pau i el sagrat (2003, 20092) i, pòstumament, Dietari final (2007), L’Esperit batega per Catalunya (2008), La noviolència (2009) i Xirinacs i l’estafa de la transició: la Constitució i l’Estatut (2013), que és un tast de la seva biografia definitiva Xirinacs: el profetisme radical i noviolent (2016).