21 de febrer 2021

 *** Maria Barbal rep el premi Josep Pla de narrativa 2021 amb "Tàndem".

*** Maria Barbal rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Òmnium Cultural.  

*** Manel Pousa rep, a títol pòstum, la Medalla d'Or al Mèrit Cívic, el més alt guardo que otorga l'Ajuntament de Barcelona. ENHORABONA!!!



11 de febrer 2021

Un Nadal sense el pare Manel

 El llibre que Francesc Buxeda escrigué sobre el perfil d’en Manel Pousa i Engroñat, sota el títol “Pare Manel. Més a prop de la terra que del cel”, ens apropa a la seva persona. En el pròleg, el conegut popularment com a “pare Manel” ens obre el cor quan confessa amb convicció: “He viscut, visc i vull viure la meva fe dintre de l’Església, però a la meva manera. No confonc la unitat amb la uniformitat”, a la vegada que afirmava: “L’Església, com  la família i els amics, m’ho ha donat tot” i “Si tornés a néixer, tornaria a ser capellà”.

 En Manel morí d’una embòlia el passat 9 de setembre, després de donar positiu per “coronavirus” a la Vall d’Hebron. Una persona més que sucumbí a una pandèmia inesperada, però letal, com letals són moltes de les accions humanes nascudes en la indiferència vers els altres. La solidaritat és la medicina més valuosa enfront de l’adversitat; ell n’era conscient i l’administrava. Serà sempre recordat com la figura emblemàtica de la solidaritat a Barcelona pel fet que treballava amb infants, joves i famílies en situació de vulnerabilitat, activitat que no s’aturava al carrer, sinó es feia extensiva al món penitenciari. Va convertir la rectoria de Trinitat Vella, on vivia i de la que era capellà, en casa d’acollida d’expresoners en procés d’adaptació a la llibertat recent retrobada. Abastava també programes d’inserció laboral i d’activitats esportives i culturals, perquè l’existència dels éssers humans no es redueix a satisfer necessitats peremptòries, precisa socialització i lleure. Els “festivals” de la Fundació que porta el seu nom aprofitaven tota possibilitat d’oferir moments agradables a vides quotidianes no tan grates.

Home d’acció, sempre obert a fer pels altres i aprendre d’ells -als qui “acompanyava”-, dirigia equips de voluntaris i voluntàries que l’ajudaven a desenvolupar tasques humanitàries.  Aquestes no sempre eren benvingudes en el si d’una església encotillada en dogmes ferris i allunyats d’una realitat pastoral humil, com la seva, bolcada en resoldre problemes de supervivència i no exempta de decisions difícils. Realitat colpidora que li fa ser crític enfront la jerarquia eclesiàstica més conservadora: “Jesús de Nazaret m’ajuda a escoltar i a ser humà... la veritat i Déu no són exclusius de ningú...”. Conscient que no tots som iguals, concebia la religió cristiana oberta a maneres diferents d’expressar-se. Afirmava que li molestaven les declaracions maximalistes eclesiàstiques sobre l’homosexualitat, els preservatius o l’avortament.

A mi m’interessa la persona. La veritat és que hi ha uns principis ètics, però hi ha raons que, per exemple, porten determinades dones a avortar. Jo he pagat avortaments...”. Aquest darrer tema, molt polèmic en l’Església, arrancà amb motiu d’unes declaracions publicades el 21 de febrer del 2008 a la secció “Quin mon” de “El Periódico”. La qüestió comportà aclariments reclamats per part de l’arquebisbat de Barcelona, que el pare Manel donà i que van satisfer: “Teníem dos casos: el d’una nena de catorze anys, embarassada en la primera relació; el xicot no hi era, va desaparèixer. L’altre, una de quinze anys, tres quarts del mateix; les dues tenien famílies molt desestructurades...”. I molt present “la imatge que tinc al cap d’haver enterrat una nena que va fer-se un avortament casolà i va morir dessagnada”. El pare Manel creia que la consciència individual ha d’estar per damunt de la normativa moral.


Premi Nou Barris, concedit pel Districte de Nou Barris de Barcelona (2009), Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2009), Medalla d'Honor de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona (2009), Reconeixement Emmanuel Mounier, atorgat per l’Institut Emmanuel Mounier de Catalunya (2012) i Placa al treball - President Macià, del Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya ( 2013).

En qualsevol cas, el pare Manel reconeixia que, tot i que l’episodi es magnificà per “sectors eclesiàstics radicals”,  l’Església no l’havia pertorbat massa i havia pogut fer la seva. També s’adonava que, sense ser capellà, no hauria fet una tasca tan extensa.

Tindrem sempre admiració i agraïment envers la Fundació pare Manel, una entitat de caràcter social, sense ànim de lucre, que es creà per consolidar accions socioeducatives i de suport a persones en situació de risc social ubicades al districte de Nou Barris de Barcelona i assistir a diverses presons de Catalunya. L'entitat assistencial començà a germinar als anys 70 amb el Grup Muntanyès a partir del treball del pare Manel en els barris de Verdum i Roquetes de Barcelona. Més endavant, s’endegà el projecte de la presó, centrat en la idea que tots podem ser delinqüents, però també podem millorar en l’autoconeixement: nanos presos i educadors i educadores. Sota la divisa “Guanya’t el cel amb el pare Manel”, la gala solidària anual guarnia a tots d’esperança.

El cor del pare Manel “traspuava humanitat, misericòrdia i sentit de l’humor”, en paraules del germà marista Lluïs Serra. Es recolzava en les persones: la família (una part important resident a l’Ametlla del Vallès), els amics, els monitors, els voluntaris i voluntàries. També en la fe: “si no hagués cregut a fons en l’Església, l’hauria abandonada”. Persones i fe  han estat la constant en la seva vida.

Els reconeixements rebuts han estat nombrosos. En destaquen: Guardó de la Solidaritat, donat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (2007),

Descansi en pau el nostre amic, el pare Manel, i rebi el nostre reconeixement. Ens ha deixat un gran home i una millor persona, però la seva tasca i el seu exemple els mantindrem com a referent, perquè són eterns, com la seva ànima.

                                                                                           Sara Puerto i Albert Llorca

                                                          L’esquerda en el mur  :: Ateneu Cingles del Bertí


08 de febrer 2021

DE CACERA

Desperta lentament agraint l’escalfor del seu abric natural, perlat i vellutat. Es desempereseix, amb les parpelles encara closes, tot gaudint de l’agradable tacte que la catifa de flors vermelles li produeix sobre la nua panxa. 

Obre ulls i fixa la seva mirada maragda i brillant al front, a la prestatgeria de roure polit de la imponent biblioteca de la sala de lectura. Contempla els llibres que hi reposen. En distingeix els més antics, amb els seus lloms desgastats i les lletres ja sense daurat, d’aquells més moderns, amb els seus colors llampants. Repassa, filera a filera, tots els volums, advertint l’embolcall de pols que reposa sobre aquells que fa temps que les seves històries no reviuen.

Cap per amunt, admira el sostre artesà, d’on penja un llum d’aranya. Tentinegen els seus daurats retornant-li la llum que prové de la finestra. Veu les acolorides flors de guix i els querubins de les cantonades, i en gaudeix.

S’aixeca mandrós, corbat, i contempla la resta de l’estança, el piano de cua negre i el gerro de flors naturals. Percep, en aquest moment, l’olor dolça de mantega i galeta, i sap que el nadó dorm al seu bressol de puntes blanques. No hi ha cap cabdell de llana a la vista.

No té pressa. La calma que l’envolta el relaxa. S’estira sentint com tots els músculs del seu cos es tensen.

Camina lentament cap a la porta de vitralls que dibuixen l’arc de Sant Martí sobre la fusta del terra i surt.

Fora, mira el cel. El vent del sud allunya els darrers núvols que fa una estona descarregaven intensament. La brillantor del sol l’encega.

Assegut al primer esglaó de l’escala que duu al jardí, copsa el rectangle de verda gespa acabada de retallar i plena de petites gotes d’aigua. Ensuma l’olor càlida i penetrant de terra mullada barrejant-se amb la d'herba humida. Tot desperta en ell records fidels.

Baixa el ulls i mira les seves urpes netes i afilades. Decideix que és moment de sortir de cacera.

Jordi MORALES

La mimosa de febrer 2021

 Benvolgudes i Benvolguts,

Temps difícils però esperançadors i oportuns per la millora. Des de l’Ateneu Cingles de Bertí, persistim en la nostra dèria cultural de no tancar cap dels actes de la nostra programació 2020-2021 fins el moment en que les autoritats competents ens ho dictin. Tot hi això, ens fem solidaris i corpresos dels nostres conciutadans que pateixen i dels que aportan per atendre qui ho necessita o treballen per l’erradicació d’aquest mal. Amb tots ells, la nostre més entranyable consideració i suport, a més d’un agraïment i reconeixement immensos.

La nostra aportació més valuosa en aquestes circumstàncies és persistir i reinventar-nos. És per això que us convidem a entrar en el nostre web www.ateneucb.cat on hi trobareu de tot i molt, especialment en l’apartat / Activitats /  i, tot seguit, en el requadre / Informació sobre activitats/ . Si ho feu des de la tablet, us serà molt còmode i atraient.

1.- De tot el que us oferim, posem en alt valor la celebració de l’Any Carner. Un dels seus actes principals és la xarrada de la Ruth GALVE que tenim per videoconferència el proper dimarts 9 de febrer a les 17:30h. Truqueu a la Biblioteca 93 843 19 66 i us enviaran l’enllaç. També el podeu demanar a la Lola Tresserras. Podeu descarregar-vos amb un sol clic el document dels poemes.

2.- El divendres 12 de febrer i dins les Tertúlies literàries de l’Ametlla tindrem, per videoconferència, la presencia de Víctor Labrado que ens parlarà de les seves obres i de tot l’entorn cultural valencià. Anirem fent-nos amb la Ruta València que, esperem poder fer en data volgudament propera.

3.- Mentre duri l’actual confinament municipal, els clubs, tertúlies i la Formació de lectors – Taller d’escriptura es faran en format telemàtic via zoom. S’enviarà enllaç a tothom. Si teniu problemes tècnics, ens podeu trucar (639006342) i mirarem què hi podem fer.

4.- Mantenim Anem al Teatre per a la representació a la Sala Gran del TNC de La nit de la Iguana del divendres 26 de febrer.

5.- El Club de lectura de Lliça d’Amunt de febrer 2021 el farem el dilluns 22 de febrer. En aquesta data podem tenir la presència de l’escriptora Alba Dalmau.

*** Guardarem, com sempre, la màxima diligència en el compliment de les indicacions de Salud i de tota norma dictada per les autoritats competents.

*** Us aconsellem aprofiteu aquest dies per entretenir-vos en consultar el nostre web. De primeres, aneu directament a www.ateneucb.cat Activitats / Informació sobre activitats... “Perdeu-vos” en tots els seus apartats “pestanyes”. Les informacions sobre activitats les mantenim al dia i és la millor manera de verificar si hi ha hagut canvis. Així que es produeixen, els hi posem. Com que ens agrada llegir textos de qualitat, en trobareu de realment excel·lents. Important: podeu descarregar-vos amb un sol clic els arxius que us adjuntem.

*** El groc tant estimat, reivindicat i sempre present el tenim, com penyora de la tímida bonança de febrer, en la flor de la mimosa. Color i olor, com la que us transmetem amb la foto d’una de tantes de les nostres contrades i amb els versos del gran poeta Joan Maragall. A més de portar-la com senyal, portem-la també al cor.

Coratjosament cordial,

La Junta de l’Ateneu Cingles de Bertí

IMPORTANT: Descarregueu-vos l’arxiu adjunt per tenir la versió complerta.

https://drive.google.com/file/d/18DGVrqOpV9rAsxyuDjRLskgYhmAOTMnC/view?usp=sharing

Avui la mimosa altiva
se m’ha posat al davant
tota plena d’arracades
i penjolls i fils daurats.


S’ha fet una minyonassa
que no ho hauria dit mai:
tan xica que la plantàrem
i tan prima d’un sol tany!


Ara fins m’ha fet respecte
amb aquesta majestat
que fa anar les arracades,
vanitosa, encà i enllà…


Deu ta guard, galan minyona!
Mil perdons...
                    Que Déu te guard!


                          Joan Maragall