L’Esquerda
que avui voldria introduir, i no pas en
el mur sinó en el pensament i el cor de totes i tots els qui em llegireu,
és la següent: para’t a mirar, pensar i valorar les persones i els
esdeveniments que, per la seva vàlua, hauríem de tenir un lloc preferencial
en les nostres converses, agendes, lectures i activitats. Avui, en aquest
relleu lluminós, us en suggereixo una.
La gent del Pallars és austera de mena i acompleix
aquell vers d’en Carné “Dir molt en un mig dir”. No és la timidesa, que potser
sí, un xic. Més aviat albiro el repensar, després d’una ullada penetrant sobre
qui l’escolta, el missatge intens que els assistents mereixen i aprecien, i que
ella cuina entranyablement.
L’hem tinguda altres vegades i no ens cansarem de
tenir-la com un tresor pregon a cuidar, gaudir i preservar, segurs que la seva
obra, aquesta sí, serà objecte d’estudi per part dels estudiosos del nostre patrimoni
literari i formarà part de les seves antologies.
D’altres, gens menyspreables, ben al contrari, ens
plauran per la seva joventut, gosadia, oportunitat, enginy o ironia. Rebran de
nosaltres l’aplaudiment, l’agraïment i l’empenta coratjosa per seguir i
prosperar. I com més millor. És clar que sí! De la Maria, n’hem de tenir l’enyor i la
gelosia de qui sap transmetre la serenor de la saviesa que perdura.
Tinguem el coratge de repassar la seva obra i
recorregut vital. Apreciem la personalitat lluminosa que ens visita. Assaborim
el seu verb i el seu finíssim somriure. Ara la tenim: gaudim-ne!
Que, quan Maria Barbal torni a casa després de la
trobada amb nosaltres, pugui repetir el que moltes vegades li hem sentit dir:
“M’hi trobo molt bé en aquesta Biblioteca i entre els veïns d’aquest poble”.
Lola Tresserras
Ateneu Cingles de Bertí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada